dilluns, 20 de març del 2017

20 DE MARÇ   / JOAN MANUEL SERRAT


M'hauria agradat estar despert 
aquell matí que amb un vestit verd 
entre uns bladars 
ell va arribar. 

Venia xiulant, com un infant. 
Tenia plenes d'ocells les mans 
i cel amunt 
els anava escampant. 

El voltaven les abelles. 
Duia un barret de roselles 
i a la bandolera 
em duia la primavera 
el vint de Març. 

M'hauria agradat estar despert 
o haver deixat els balcons oberts 
i en el meu son 
intuir com..., 
teules i branques s'omplen de nius 
i el roc eixut torna a mullar-se al riu 
i el crit agut d'una perdiu. 

I del conill la mirada 
i olorar la matinada 
que a la bandolera 
ens va dur la primavera 
el vint de Març. 

M'hauria agradat estar despert. 
Jeure damunt d'un roc com un lluert 
de panxa al sol 
i amb un flabiol, 
i haver sortit a rebre'l com cal 
i guarnir amb flors de paper els portals 
com si fos temps 
de carnaval. 

Però aquell matí jo dormia 
tranquil, perquè no sabia 
que a la bandolera 
em duia la primavera 
el vint de Març.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada